Cal redefinir el model d’atenció a les persones grans? Com estan dissenyats els espais actuals? Escolliries l’actual model de residència per a persones grans per viure la teva vellesa?

Segons l’Institut Nacional d’Estadística, “el 2030 una de cada deu persones tindrà més de cinquanta-cinc anys“. Cada vegada estem millor en anys més tardans però, tot i això cal garantir una bona qualitat de vida en aquesta etapa. Per a les persones grans és clau el fet d’estar actives perquè els ajuda a no perdre facultats. És a dir, les seves habilitats motrius, socials i emocionals es mantenen fortes, ajudant a la seva salut a seguir al peu del canó. És comú que quan ens fem grans caiem en un estil de vida molt monòton i tinguem menys forces per innovar i mobilitzar-nos. Però justament el que cal fer pel benestar és ser actiu.

És per això que els espais on viuen les generacions més grans s’han d’adaptar de la millor forma possible per esdevenir entorns saludables i agradables per viure a gust. I així, fer que se sentin com a casa en un ambient tranquil i agradable, que alhora sigui funcional pel dia a dia.

A continuació, en aquest article t’expliquem quines característiques té el nou model residencial per a un envelliment actiu i saludable.

Quines característiques defineixen el nou model residencial?

Fa unes setmanes es va acceptar un nou model residencial per millorar la qualitat de vida de les persones grans. Primer de tot, una idea que es planteja és la reducció de la quantitat de persones que hi pot haver per residència, per tal de poder oferir un servei més personalitzat.

El sector d’atenció a la gent gran demana espais plens de vida. Per fer-ho possible cal una anàlisi que satisfaci les necessitats dels usuaris/es i del personal. Per tant, a ple 2022 és important innovar sempre posant la persona al centre, impulsant la transformació digital i, alhora, actuant de forma responsable amb el medi ambient. Així doncs, aquests són alguns dels requisits d’aquest nou model assistencial per a un envelliment actiu:

• Més habitacions individuals;
• Un pla personal on cadascú indiqui les seves preferències sobre com viure;
• Una organització en unitats de convivència d’un màxim de 15 persones, per poder oferir una atenció personalitzada;
• Entorns adaptats amb espais comuns per a la socialització o la col·laboració, amb cuina, sala d’estar, menjador, etc.
• Últimes tecnologies per a les noves generacions cada vegada més digitals;
• Un estil adaptat per semblar una llar on poder-se sentir com a casa;
• Un límit d’entre 75 i 120 places.

Espais amb aquestes característiques ajuden a millorar la qualitat de vida de les persones grans. Un entorn cuidat amb una atenció integrada centrada en la persona pot millorar la comunicació, l’autoestima i l’estat d’ànim.

Com són els espais per a un envelliment actiu?

Ens agrada pensar que els entorns per a persones grans cada vegada seran més semblants a aquest model que definim al punt anterior. Si aquests últims anys s’ha fet una parada per la Covid-19, ha de servir per reflexionar i adonar-nos de quins aspectes fan el bé pel benestar dels usuaris i usuàries i del personal que hi treballa i quins no, etc.

Indiferentment de si es tracta d’una residència, un centre de dia o d’habitatges compartits amb ajudes, a qualsevol d’aquests és important comptar amb una atenció integrada centrada en la persona. Amb aquest model assistencial les persones grans fan activitats diàriament i encara aprenen constantment, sense sentir-se sols ni desatesos. Els espais han de garantir el fet de poder fer-ho possible.

A través d’una arquitectura moderna i funcional, incorporem lluminositat i amplitud, aspectes clau per després poder fer tota mena de tallers i activitats lúdiques o terapèutiques. Amb espais exteriors amb horts urbans i racons per descansar o rebre visites d’amics i familiars. En aquest article del nostre blog t’expliquem els beneficis dels jardins terapèutics.

Sobre aquest tema tracta el II Baròmetre Grup Efebé 2021, dónde y cómo queremos vivir cuando seamos mayores que vam presentar el novembre de l’any passat, amb el propòsit d’investigar i reformular l’oferta actual de solucions residencials per a la tercera i quarta edat.