El passat 25 de novembre, en el marc de la Barcelona Design Week 2020, Grup Efebé va organitzar un taller de co-creació online, en col·laboració amb la Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna, IrsiCaixa Living lab de Salut, TSR – Edificis Positius i amb la Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), amb l’objectiu de redefinir el model d’atenció de les persones grans a les residències a partir de la pregunta Com han de ser els espais on viure quan siguem grans?

Des d’aleshores hem estat treballant per recopil·lar totes les idees i informació que van anar sorgint entre els participants, tant en la fase de brainstorming com en la fase final de procés de co-creació. Totes elles ens han portat a destacar els temes rellevants i a identificar i definir els reptes que se’ns plantegen per avançar en aquest camp.

I doncs, cap a on hem d’anar?

La primera conclusió que extraiem d’aquest taller de co-creació és que cal una perspectiva transdisciplinar i transdepartamental. A partir d’aquí es podrà contemplar la complexitat d’elements que configuren el disseny d’aquests espais, que no només s’entenen com a edificis, sinó com a espais de vida.

Així doncs, les diferents dimensions identificades al voltant d’aquests espais vitals, destaquen que:

• Han de ser espais que contemplin la diversitat de models; espais intergeneracionals en un mateix edifici, pisos amb suport assistencial, centres de dia i centres residencials.
• Han de ser espais oberts al barri que ofereixin serveis bàsics (ludoteques, menjadors socials, comerços de proximitat, escoles bressol…), i que permetin connexió amb l’entorn i la comunitat.
• Han d’estar ben connectats amb la xarxa de transport públic o disposar de vehicles llençadera amb alta freqüència.
• Han de ser habitatges o centres que facilitin la interacció entre persones amb espais comuns i espais compartits amb altres generacions, combinats amb espais privatius que preservin l’intimitat.

• Han d’estar regits per programes que contemplin l’expertesa i el talent dels residents, per la presa de decisions del dia a dia. També, pel desenvolupament de programes de formació de gent jove impartits per persones grans experts en diferents àmbits de coneixement, per afavorir el seu empoderament.
• Han de ser espais que disposin de noves tecnologies que facilitin l’autonomia de les persones grans. Els espais on viure quan siguem grans han de garantir la possibilitat de realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, les relacions dins i fora del centre, l’ús d’eines digitals per a les activitats terapèutiques dirigides, i la prestació de serveis de la llar mitjançant mobiliari i electrodomèstics intel·ligents (internet de les coses).
• Han d’estar gestionats amb normes, polítiques i finançaments co-definits amb la participació dels residents, que garanteixin l’equitat i la sostenibilitat en la seva gestió.
• Han de ser entorns que respectin els valors, la diversitat cultural i de gènere, l’espiritualitat i la manera de pensar de totes les persones residents.
• Han de disposar de serveis que facilitin i promoguin un envelliment saludable, amb espais per a la pràctica esportiva i l’activitat física dirigida. Així doncs, fomentant la participació dels residents en les activitats diàries pel funcionament del centre (cuina, bugaderia, jardineria, economia…), així com en les activitats d’estimulació cognitiva.
• Han de disposar d’un equip de professionals amb un model d’atenció que promogui l’autonomia i la col·laboració entre les diferents disciplines, els usuaris i les famílies.

Centrant-nos en les característiques de l’edifici, com a espai arquitectònic, es distingeixen els següents aspectes:

• Han de ser edificis funcionals, distribuïts en mòduls adaptables que permetin modificar l’estructura. S’ofereix una resposta individualitzada en funció de les situacions i necessitats de cada resident, i sectoritzar-la en situacions crítiques d’emergència (pandèmies, incendis…).
• Han de ser edificis amb instal·lacions sostenibles que promoguin l’eficiència energètica per mantenir una temperatura, ventilació i il·luminació apropiades pel confort dels residents. I han d’estar dissenyats amb materials que garenteixin la neteja, desinfecció i els requisits tècnics i sanitaris. A més, també és imprescindible que ofereixin un entorn confortable, càlid i proper al sentiment de pertinença a la llar.
• Han de disposar d’espais de convivència acollidors, que permetin activitats socials, terapèutiques i d’oci. És important que aquests espais es combinin amb espais personals amb possibilitat de diversitat de dissenys segons les prioritats, necessitats i gustos de les persones que els ocupin.

• Han de disposar d’espais oberts (patis, jardins, terrasses, horts…). A més, aquests espais els han de matenir actius, han de poder desenvolupar activitats saludables, i promoure la seva salut física i mental.
• Han de disposar de menjadors, sales i altres espais comuns però d’ús individual. També han de facilitar la connexió amb el cercle social i familiar, i així, evitar l’aïllament i la percepció de solitud.
• Han de disposar d’espais de culte interreligiós, meditació i silenci.

Els reptes són grans i diversos, el procés de treball continua per desenvolupar cada àmbit amb més profunditat. La primera fase, la identificació, ja està feta, i comptem amb les ganes i amb un equip de treball que ens ajudarà a assolir-los.