En què consisteix el nou model assistencial basat en habitatges de convivència? Un 78% de persones de les generacions Baby Boomer i X reconeixen que l’actual model de residència per a persones grans no compleix amb les seves expectatives d’espai on aspiren a viure a partir dels 75/80 anys o quan desenvolupin algun grau de dependència. És el moment de reconvertir el model assistencial actual?

Segons Lourdes Bermejo, vicepresidenta de la Sociedad Española de Geriatría y Gerontología (SEGG), “… l’objectiu és que l’interior es divideixi i distribueixi en unitats de convivència. La persona que hi visqui ha de sentir que ho fa a un lloc més agradable, personalitzat, més familiar, amb companys i treballadors que coneix, en un espai on pot fer més coses i tenir més llibertat.”

Els entorns per a gent gran necessiten fer un canvi i adaptar-se en l’actualitat

“A partir d’ara el nostre objectiu és reconvertir el model actual, per millorar l’atenció cap a la gent gran, creant un entorn distribuït en habitatges de convivència, amb un tracte personalitzat i focalitzat en una atenció centrada en la persona.” comenta Anna Fornt, directora i fundadora de Grup Efebé.

Aquest any passat l’equip d’Efebé vam realitzar un estudi amb la col·laboració de la consultora Táctica Investigación Estratégica i la Facultat de Ciències de la Salut de Blanquerna. Es tracta del Baròmetre Grup Efebé 2021 dónde y cómo queremos vivir cuando seamos mayores. Aquest estudi compta amb una mostra de n797 persones, entre 40 i 70 anys, nascudes entre 1950 i 1980.

Quines són les principals conclusions del Baròmetre?

La intenció i el desig majoritari per viure quan siguem grans és a casa. Tot i això, les persones enquestades reconeixen que, si forçosament haguessin d’anar fora de casa, escollirien els apartaments assistits. Aquest model és molt similar al que ja fa uns anys que coneixem com cohousing o habitatges de convivència.

Així mateix, en un possible canvi de mode de vida i canvi de residència, la fórmula més seleccionada es concentra als “apartaments assistits” (59%), juntament amb l’opció habitatge (casa o pis) compartida i autogestionada amb amics (26%).

El model d’atenció centrada en la persona (accp) és el latemotiv dels espais per a les persones grans. Es tracta d’un canvi de paradigma, les persones no s’han d’adaptar al funcionament dels centres, sinó que aquests s’han d’adaptar a les necessitats de la tercera edat.

Per això, els habitatges compartits s’entenen com a entorns adaptats amb tots els serveis necessaris i plenament integrats a la comunitat. Deixant enrere les residències com les hem entès fins ara, el nou model compta amb unitats de convivència on les persones grans puguin sentir-se com a casa seva. Un element essencial és tenir en compte la història de vida de les persones, i que es reflecteixi tant al tracte com a l’entorn. Ja sabem que la normativa actual és limitada, però una manera d’implicar les persones grans i incrementar la seva autonomia seria que puguin preparar el dinar o, per exemple, rebre visites de la família per sopar amb ells.

Quins elements són essencials per a aquest nou model?

El Cohousing Senior presenta les següents característiques:

• Espais exteriors, amb jardins terapèutics que afavoreixen el benestar dels usuaris i el personal;
• Entorns privats, que ofereixin intimitat a les persones usuàries;
• Zones per socialitzar, per combatre la solitud i afavorir la millora cognitiva i relacional;
• Propers a l’entorn urbà, perquè no en quedin aïllats els usuaris;
• Equipament ergonòmic, inclusiu, funcional, segur, útil, confortable, amable i resistent.

Aquests espais afavoreixen un envelliment saludable, concretament, milloren l’estimulació cognitiva, l’orientació i el benestar. Els ajuden a mantenir-se actius, desenvolupar activitats saludables i promoure’n la salut física i mental. I doncs, com t’agradaria viure de gran?