Com es fa possible la naturalització d’espais educatius? Quins beneficis aporta als nens i nenes? Afecta el disseny dels espais en l’aprenentatge? A continuació, en aquest article t’ho expliquem.

“M’ho van explicar i ho vaig oblidar; ho vaig veure i ho vaig entendre; ho vaig fer i ho vaig aprendre”.

Aquesta cita de Confuci representa clarament com s’entenen els espais escolars als centres educatius més innovadors. L’actualitat reclama una adequació dels espais educatius per als nous models pedagògics més experiencials, digitalitzats i motivadors.

El disseny dels espais d’aprenentatge té un efecte directe en l’educació dels estudiants. Grup Efebé treballem projectes de transformació dels espais educatius per a les noves formes d’aprenentatge. Iniciem els projectes amb un procés de cocreació personalitzat per cada centre, per conèixer quines són les necessitats dels alumnes i del personal docent, i quins valors identifiquen cada centre per tal de transformar els espais d’acord amb aquestes dades.

Com fer més natural i educatiu el pati d’una escola

Per tal de fomentar un aprenentatge inclusiu, innovador i saludable a través dels espais, “ens centrem en els alumnes a l’hora de prendre qualsevol decisió”, comenta Anna Fornt, directora de Grup Efebé.

Així doncs, en dels nostres casos d’èxit al sector educatiu és l’adequació del pati d’infantil del Col·legi Santo Tomás, a Sant Boi de Llobregat.

Reforçant la identitat del centre a través dels seus valors i elements corporatius, hem creat un entorn exterior adaptat com un espai d’aprenentatge més. El nou pati de 200 m² pels nens i nenes d’educació infantil és un espai de lleure on s’ha incorporat equipament pensat per divertir-se, interactuar i aprendre. A més, s’ha col·locat un hort escolar pedagògic, una eina didàctica que permet generar experiències vivencials més enllà de les quatre parets de l’aula, fomentant l’educació, la sensibilització i la consciència mediambiental. Potencia la biodiversitat, desperta l’interès per la flora i la fauna entre els infants i genera un primer sentiment de pertinença i de responsabilitat.

Sempre s’ha entès el pati com un espai d’esbarjo. Tot i això, des de fa un temps ha començat a evolucionar cap a un entorn innovador, inclusiu i segur. Per tant, educar en un entorn exterior com un pati activa el desenvolupament cognitiu dels nens i nenes i ajuda a ampliar la capacitat d’observació i d’experimentació, seguint un aprenentatge vivencial.

Un pati inclusiu, saludable i eficient

Confiança, socialització, comunicació o treball en equip són algunes de les habilitats que aprenen en aquests entorns dinàmics i oberts. Sovint ho fan a través del joc simbòlic, “jugar a ser”, una forma d’entreteniment centrada a imitar els rols dels adults en diferents accions quotidianes. A més, els posem a mà l’equipament adequat per deixar-los experimentar amb la seva imaginació (casetes, cotxes, cuinetes, etc.) sense estereotips que els limitin, aprofitant cadascun dels elements del pati, independentment del sexe de cada nen o nena.

Un aspecte imprescindible als centres educatius és inculcar la salut física i mental als alumnes. En aquesta etapa no són conscients de la importància que tenen, per això, cal fer exercicis que es converteixin en rutines, que els ajudin a aprendre movent-se, exercitant el cos i la ment.

I doncs, com integrem la sostenibilitat?

Amb els projectes d’adequació dels espais educatius redueixen el consum d’energia usant tècniques i sistemes eficients que milloren l’entorn pedagògic pels alumnes i el personal docent, amb materials naturals, saludables i respectuosos amb el medi ambient.

Per acabar, una adaptació sostenible d’un edifici escolar millora l’estalvi energètic, amb aïllaments tèrmics, sistemes de renovació de l’aire per garantir una bona qualitat de l’aire interior, l’aprofitament de la llum natural o de l’aigua, entre altres aspectes cada vegada més intrínsecs als projectes educatius.